Cal Capità

Un Mas Històric de Sant Joan de les Abadesses


1. Introducció

Cal Capità és un mas situat a Sant Joan de les Abadesses, a l'oest del riu Ter, al disseminat Solei Avall. Documentat en un plànol de 1898, es tracta d'una explotació rural amb una llarga història, que forma part del patrimoni històric i paisatgístic del municipi. La seva explotació tradicionalment estava destinada a l'autoconsum fins als anys setanta, moment en què es va reconvertir en terres de pastura. Dins del terme es troben les ruïnes de Cal Dineret. Els actuals propietaris, residents a Barcelona, van adquirir la finca el 1992.

Hi ha referències documentals de Cal Capità des de començaments del segle XIX, però la seva construcció probablement data del segle XVIII.

2. Característiques del Territori

2.1. Ubicació i Relleu

El terme de Cal Capità té una extensió de 12 hectàrees, amb una forma allargada d'orientació nord-sud i amb un pendent cap a l'est. Les cotes d'altitud van dels 925 metres en el punt més alt als 830 metres en el punt més baix. La masia se situa a 860 metres sobre el nivell del mar. Al seu voltant encara es conserven els quintans i els recs, estructures que protegien els conreus dels aiguats.

2.2. Hidrologia i Clima

El terreny es compon de margues i calcàries carregades d'hidrocarburs. Hi ha diversos aiguaneixos que alimenten una riera que travessa el territori de nord a sud i que no s'asseca mai. A partir de l'altura de la casa, el cabal esdevé un rierol constant.

No sol nevar, si no és que fa llevantada, però, en estar als peus del Taga, hi ha gelades.Tot i aixi, el clima és suau, i el sol del matí desfà ràpidament les boires i el gel, fent del mas un lloc habitable durant tot l'any.

3. Vegetació i Biodiversitat

3.1. Flora

Bosc obac: Predomina el pi roig amb boix, acompanyat de zones entapissades de molsa. A les parts més elevades, comencen a aparèixer els faigs, mentre que, en una zona més baixa, hi ha una bosquina de bedoll.
Bosc solell: El pi roig i el boix es barregen amb roures i ginebró, amb clarianes on creixen violes. També hi ha un petit alzinar que, amb el canvi climàtic, es va estenent.
Ribera i frescals: Es poden trobar avellanoses, salzes, freixes, til·lers, cirerers, pruners i pomeres.
Bardisses i plantes medicinals: Dominen l'esbarzer, la vidalba, l'aranyoner i l'arç blanc. Entre les plantes medicinals hi destaquen la carlina, l'herba de cop, l'angèlica, el té de roca, l'espernallac, la farigola i la sajolida.
Bolets: A la tardor s'hi poden trobar rovellons, fredolics, rossinyols, cap de perdiu, llenegues i bolets de tinta. A la primavera, farinera i alguna múrgola.

3.2. Fauna

Aus: S'hi poden observar àguiles daurades, aligots, corbs i falciots. Al bosc se senten mussols i cucuts, i a la casa hi nien mallerengues, puputs i ratpenats.
Mamífers: Sovint s'hi poden veure senglars, cabirols, guilles, toixons, fagines, gats salvatges, esquirols i ratolins.
Amfibis i rèptils: Diverses espècies de lluerts, serps, gripaus i salamandres habiten la zona.
Rierol: Acull una població estable de cranc autòcton.

4. Història i Estructura de la Masia

La masia està construïda sobre una penya i adossada per un costat al terreny per protegir-la de les ventades. La construcció original era un edifici petit, de planta rectangular i teulada a dues aigües. La planta baixa estava destinada al bestiar i el pis superior era per a l'habitatge, al qual s'accedia per una escala exterior. Posteriorment, s'hi van afegir un rebost al darrere i un cobert que feia de pallissa al costat.

Durant els anys seixanta es va reformar la coberta i el pis, i es va instal·lar un dipòsit d'aigua. Als anys vuitanta, en una obra col·lectiva amb el veïnat, es va portar l'electricitat a la zona.

La masia està construïda amb pedra del país sense rejuntar, amb murs que originàriament es van omplir amb fang i es van arrebossar amb calç i sorra. La coberta és de teula àrab i la fusteria de melis. L'actual propietari ha fet reformes importants, consolidant l'estructura i respectant els materials tradicionals.

5. Serveis

Avui dia, la masia disposa de diversos serveis moderns:

Aigua: Subministrament provinent d’un aiguaneix.Dipòsits i sistema de filtratge.
Electricitat: Connexió a la xarxa elèctrica.
Climatització: Calefacció de gasoil, llar de foc, estufes de llenya i elèctriques. Aïllament tèrmic i vetilació natural.
Comunicacions: Telèfon, televisió i internet per satèl·lit.
Gestió d’Aigües Residuals i Sanejament: Fossa sèptica i evacuació d'aigües pluvials.
Magatzems i espais auxiliars: Paller, Taller, Bassa i Hort.

6. Camins i propietat

La distància a la carretera és de 2 km, i al poble s'hi pot arribar caminant per la GR1. Les masies habitades més properes es troben a 1,5 km al sud-est i a més de 2 km al nord, a l'est i a l'oest. L'accés requereix un vehicle tot terreny.

El camí privat d'accés al mas prové del Solà i passa per la Ginebrosa i el Masnou, així com per Cal Sau. Des d'aquí, es bifurca: d'una banda, condueix a Coll Lluça, des d'on es pot arribar al Collet del Vent o a Còdol; de l'altra, a les Torrenteres, Can Jaumetic, el Salomó, la Serra del Cadell i el Mas Guit.

Els camins d'ús públic que el travessen són el Sender de Gran Recorregut GR 1, tot i que això es deu al fet que Can Sau l'ha desviat, i el que l'Ajuntament ha anomenat Camí de Vidabona, possiblement perquè porta a Còdol i, des d'allà, es pot arribar al Negre.

En general, els camins són de domini privat però d'ús públic, i han estat oberts i mantinguts pels veïns.

Tant la propietat de la terra com el seu ús són privats i el Mas compta amb un Pla Simple de Gestió Forestal.

7. Conclusió

Cal Capità és un indret ideal per gaudir de la natura i la tranquil·litat, envoltat d'un paisatge ric en biodiversitat i patrimoni rural. La seva ubicació apartada, combinada amb les comoditats modernes, el converteix en un lloc especial per viure o estiuejar en contacte amb la natura.



Nota Històrica sobre el "Mas"

El terme "mas" fa referència a una explotació agrícola o ramadera de tipus familiar que, amb el pas del temps, esdevé una entitat social on els interessos individuals queden subordinats als de la casa. Aquesta forma d'organització es documenta des del segle X i ha evolucionat al llarg dels segles fins als nostres dies.